INTERVENCIÓ A L'AULA

Bé doncs, per tancar aquest bloc que ha durat tot el semestre m’agradaria fer una última reflexió sobre el que hem viscut en aquesta assignatura: Intervenció a l’Aula!

Per començar, dir que estic molt contenta d’haver pogut formar part del projecte Universitat-Escola, ja que crec que és molt interessant que des del primer curs se’ns doni la oportunitat d’assisstir a les escoles. A més, a part de veure si és això o no al que ens volem dedicar tota la vida, amb aquest projecte, també se’ns dóna la oportunitat de poder veure palesos molts dels coneixements que hem anat adquirint al llarg del curs en diverses assignatures. Penso que moltes de les coses que he après aquest any no haurien estat possibles sense assisstir a les escoles, ja que penso que hi ha coses que només s’aprenen vivint-les, i és el que hem pogut fer nosaltres amb aquest projecte.

A més, dir que no tinc cap queixa de l’escola Can Fabra sinó tot el contrari. La veritat és que ens han acollit com a un més i ens han deixat participar en totes les activitats que han preparat: tallers, sortida al museu de la Xocolata, preparar les mones, sortir al parc de la Pomera per veure un mosaic de Miró… Realment hem fet una mica de tot! I al fer tantes activitats i tan diverses unes de les altres també ens ha permès viure diferents situacions i adonar-nos de la importància i necessitat d’una bona planificació i complicitat entre tot l’equip docent.

Respecte a les classes a l’aula amb l’Anna, m’agradaria dir que he trobat molt interessant treballar els llibres a partir de les dinàmiques, ja que d’aquesta manera penso que s’interioritza molt millor el que s’està treballant. Al llarg del semestre han sorgit dinàmiques molt diverses i totes elles molt interessants! A més, el llibre «Nens de vidre» ens ha fet tractar temes molt diferents com ara: l’autoestima, autoconcepte, les pors, el paper de la mestra, el paper de la família, relació família-escola, etc. Faig referència a aquest llibre ja que ha estat el que jo m’he llegit i al que més dinàmiques hem dedicat. Tot i això dir que les dinàmiques treballades amb el llibre » La niña del lápiz marrón» també han estat molt interessants i quan tingui temps m’agradaria llegir-me aquest llibre també.

Per finalitzar, només apuntar que, des del meu punt de vista, s’aprèn molt més amb tots els aspectes que ens ha fet treballar l’Anna: fòrums, blocs, assistència a classe, assistència a les escoles, co-tutories amb companyes i professores, etc. Penso que d’aquesta manera he fet realment una reflexió sobre els aprenentatges que he anat fent i sempre és molt més productiu!

Així doncs, estic molt satisfeta dels aprenentatges que he fet en aquesta assignatura i tot el que me n’emporto és molt positiu i gratificant!

28/05/10

Doncs avui hem realitzat la última co-tutoria amb les mestres i la hem portat a terme en un lloc diferent: al palau de les Heures.  (Molt bonic per cert)

Primer de tots ens hem reunit mestres de les escoles, nosaltres i la Begoña, Anna i Núria a la sala de baix i allà ens han fet distribuir en diferents aules segons les escoles on haguessim estat. Així doncs, jo he anat a l’aula on ens esperaven les mestres de Can Fabra (Nieves i Merche).

En els pètals fets l’altre dia a clase haviem d’escriure-hi què ens havia agradat més, que ens havia sorprès i propostes de millora. La veritat és que hem estat parlant de l’experiència viscuda a Can Fabra i tots els aspectes que s’han comentat eren d’allò més positius.

Totes hem estat d’acord en que els nens ens han acollit d’allò més bé (potser al principi estaven una mica extranyats i més tímids però amb els dies he passat de ser una noia de la Universitat a ser la Paller). De la mateixa manera ho han fet els professors, que ens han fet sentir com un professor més a l’escola i sempre han estat a la nostre disposició per qualsevol dubte que poguessim tenir.

També hem comentat lo espavilats que veiem als nens i nenes de P3 i la manera tant activa a la que participen a tot allò que se’ls hi proposa! He de dir que a mi m’ha sorprès molt tot el que aquests petitons saben i amb la rapidesa que aprenen!

Com a valoració general, totes hem dit que estavem molt agraïdes d’haver pogut assistir a l’escola i viure de primera mà com s’actua a les aules!

He de dir també que la Merche i la Nieves en tot moment ens han demanat la opinió sobre com ens haviem sentit, que ens havia agradat més, que millorariem de cara a l’any que bé… De manera que ho poguessin transmetre a la restra de professors de Can Fabra!

Com a propsta de millora la veritat és que gairebé resulta difícil i tot fer-ne alguna, perquè tot el que he vist i viscut m’ha semblat perfecte! L’única cosa que hem comentat de cara a un altre any seria poder passar un dia sencer a l’escola. Totes hem estat d’acord en que anant un cop a la setmana a l’escola una hora i mitja ja hem pogut obeservar, adonar-nos i aprendre un munt de coses de manera que s’hi fos possible passar-hi un dia sencer i veure la dinàmica que es segueix seria una cosa molt interessant! (Però també som conscients que és una mica difícil poder-ho dur a la pràcitca).

Realment he de dir que, personalment, aquesta co-tutoria és la que més m’ha agradat ja que trobo molt enriquidor poder compartir una estona amb les mestres amb les que hem conviscut tot aquest semestre i parlar sobre tot aquest temps. A més, sentir la opinió d’altres companyes sobre la mateixa escola també m’ha fet adonar-me d’alguns aspectes que m’havien passat per alt! Així que només dir que estic molt satisfeta i contenta que se’ns hagi donat aquesta oportunitat.

Acabada l’estona amb les mestres i anotats els diferents aspectes als pètals hem anat a baix i cada grup de cada escola ha exposat el que havien escrit als seus pètals!

Han quedat unes flors ben boniques i només dir que m’emportu un molt bon record del dia d’avui i del diàleg que hem pogut tenir amb les professores de l’escola Can Fabra!

27/05/10

Avui hem continuat am les co-tutories ja que l’altre dia no hi va haver gaire temps per fer-les. Un cop acabades s’havia de preparar la co-tutoria amb les mestres i aquest cop no hem elaborat un Power Point sinó que s’han fet pètals perquè cada grup (que estan fets en relació a l’escola que s’ha anat) anotés els diferents aspectes que es tracten en les co-tutories. Per tant crec que podrem treure molt més profit d’aquesta co-tutoria ja que serà molt més individualitzada i podrem tractar temes que no habiem pogut parlar directament amb les professores!

També s’ha començat amb els preparatius que toca a la nostre classe que són dansa, cinema i titelles!

Com ja he comentat, la setmana que bé no podré venir però vec que tot està molt ben organitzat i per tant crec que surtirà tot a la perfecció!!

25/05/10

Avui ha estat un dia diferent, ja que no hem estat a la classe de sempre sinó que hem compartit una hora i mitja amb les companyes del 2A i la Begoña. Igual que nosaltres, també realitzen exposicions sobre diferents llibres però elles no treballen un tema a través d’una dinàmica sinó que es basen més en exposar i debatir.

En l’exposició d’avui s’ha treballat a partir del llibre » Un diario de clase no del todo pedagógico», de Carmen Navarro (No sabia de l’existència d’aquest llibre i la veritat és que m’ha cridat bastant l’atenció, així que a la mínima que tingui temps, me’l llegiré! ). S’ha tractat el tema de l’escola-família, tema que com ja hem vist, és molt important. S’ha parlat de la necessitat  que l’escola i la família vagin en una mateixa línia i hi hagi complicitat entre elles, han de treballar de manera conjunta, ja que sinó podem crear contradiccions en els nens.

Respecte aquest tema, també s’ha parlat de la importància de realitzar entrevistes amb els pares: sempre s’ha d’intentar tenir entrevistes amb els pares dels nostres alumnes tot i que es tracti de pares un tant conflictius. Si és aquest el cas, s’ha d’intentar plantejar el tema que es vulgui tractar a aquestes famílies de la millor manera possible. A més, s’ha d’intentar integrar aquestes en les activitats de l’escola sempre que sigui possible!

Per últim i tancar aquest tema, s’ha dit que la finalitat tant de la família com de l’escola és promoure el benestar dels nens i nenes i per això és tant important la relació entre aquests dos entorns.

Acabada l’exposició s’ha plantejat un nou tema:

– Què s’ha de fer i com s’ha d’actuar amb aquelles nens i nenes que tenen necessitats educatives perquè tenen més capacitats que la resta de companys?

La veritat és que normalment sempre es parla amb nens i nenes amb NEE però no sentim a parlar tant dels nens amb més capacitats de les habituals. La Begoña ha explicat que tant en un cas com amb l’altre s’ha d’adaptar el curriculum a les necessitats de cada alumne, ja que si no fem res amb aquestes nens amb més capacitats podem provocar que es demostivin, perdin interès, s’aburreixin… Per tant, hem d’adaptar el curriculum a les necessitats de cada infant.

Per acabar la classe, la Begoña ha donat pas a les co-tutories i ja s’ha començat a organitzar el dia de la jornada de cloenda. La veritat és que la setmana que bé no podré assistir a la Universitat per motius personals i em sap molt greu perdre’m aquest dia però espero i desitjo que vagi tot bé i surti tot sobre rodes! Que tant les meves companyes mestres com alumnes disfrutin d’aquest dia tan especial!

20/05/10

Avui en arribar a Can Fabra ens han dit que no fariem tallers sinó que aniriem al Parc de la Palomera a veure un mosaic d’en Miró. Els nens fa temps que estan treballant amb aquest artista i sempre que se’ls proposa fer alguna activitat relacionada amb aquest responen molt positiviament i amb molt entusiasme!!

Bé doncs, primer de tot per això, hem fet les rutines i la Nieves ha explicat als nens el pla d’avui! Per tal de tenir-los tots controlats, els hem repartit les medalles d’identificació. (La medalla de cada nen té la forma de l’animal de la seva classe) D’aquesta manera apart de tenir identificats els nens també els situes en el grup al qual pertanyen. Ja totes les medalletes repartides, hem fet una fila i cap al parc!

Al tractar-se d’un parc tan pròxim a l’escola, no ha calgut l’autobús de transport sinó que hi hem anat caminant. A més a més, al estar-hi nosaltres sempre facilita més el trajecte ja que al tractar-se de tants nens i tan petitons sempre calen més ulls controlant, així que la nostre presència avui ha estat força útil en aquest aspecte.

Ja al parc ens hem ficat tots en rotllana i hem comentat una mica el mosaic de Miró. Després hem repartit l’esmorzar a tots els nens (pa amb xocolata) i els mestres també ens n’han donat a nosaltres perquè esmorzessim! Quan els nens han anat acabant d’esmorzar s’han ficat a jugar i després un altre cop cap a l’escola!

Avui ha estat l’últim dia i sincerament trobaré a faltar l’escola Can Fabra i sobretot compartir estones amb aquests nens i nenes!

18/05/10

Avui la dinàmica l’han preparat l’Andrea i la Paqui sobre el llibre «Nens de vidre». Totes les que hem llegit el llibre som conscients que en Pau és un nen amb molts problemes i que sovint sent molta ràbia i no sap com canalitzar-la.

És per això que les nostres companyes han preparat una dinàmica on ens han ensenyat mètodes per calmar-nos i relaxar-nos. Ens hem posat en parelles i han posat música molt tranquila de fons mentre explicaven una història. Nosaltres haviem de fer un massatge amb les instruccions que ens anaven donant la Paqui i l’Andrea.

Penso que ens pot estar molt útil a l’hora de tractar amb nens molt moguts i inclús les podem autoutilitzar per relaxar-nos nosaltres en moments d’estrés.

A la segona part de la classe la Patrícia ens ha proposat treballar el JOC, ja que és un recurs molt útil a l’hora d’ensenyar als nens i nenes d’infantil. Ens ha ensenyat alguns jocs com ara el Pistoler o el director d’orquestra. A més, un cop explicada la teoria del joc hem portat els jocs que ens ha ensenyat a la pràctica.

Amb aquests dos jocs treballats es poden treballar molts àmbits com ara la memòria, la rapidesa, l’agilitat, etc. A més, a través del joc normalment s’interacciona molt més que estan en una classe asseguts i cada nen treballant indiualment. Veiem doncs, que amb el joc també es promouen les relacions entre els companys i que interactuin entre ells.

13/05/10

Tornem a Can Fabra! Com que ja he fet tots els tallers, m’ha tocat repetir i he escollit dansa.

Hem tornat a realitzar les mateixes dances que l’altre dia ja que el grup era diferent. El primer dia que vaig fer el taller de dansa, com ja vaig comentar al bloc, els nens estaven molt actius i participatius. Avui en canvi, el grup que ha vingut a fer aquest taller, estava una mica més apagat i amb els nens els hi costava més agafar el ritme.

A més, avui teniem la pega que molt aprop de l’aula on erem feien obres i costava una mica escoltar clarament la música i seguir el ritme.

Mica en mica però, els nens s’han anat despertant i animant!

Veiem doncs que els grups de nens també són molt diferents i no tots treballen igual ni tenen les mateixes disponibilitats a l’hora de realitzar les activitats.

Acabo dient que, com el primer dia d’aquest taller, m’ho he passat molt bé i he disfrutat molt cantant i ballant amb els nens i nenes!

6/05/10

Nou dia a Can Fabra! Avui m’ha tocat anar a fer el taller de Decoració a la classe de les Formigues!

Fins ara sempre havia anat a la classe dels cargols per fer les rutines i avui he decidir quedar-me a la classe de les Formigues. Pensava que les tres classes passaven rutines de la mateixa manera però m’he adonat que cada professor té la seva propia manera de fer-ho.

Un cop fetes les rutines, la mestra ha explicat l’activitat que portarien a terme. Com que estan treballant Miro, han elaborat una escultura d’aquest. La veritat és que m’ha sorprès molt tot el què els nens i nenes sabien de Miró. L’altre dia la Nieves, una professora, va explicar una anècdota en què un pare li havia dit que el Miro ja era un més de la família! La veritat és que els nens i nenes en saben forces coses i estan molt entusiasmats per continuar aprenent coses d’aquest pintor i escultor.

Primer la mestra els ha ensenyat la foto de l’escultura que treballarien que ha estat la següent:

Els ha demanat què era? I els nens han dit una escultura. Els hi ha demanat quina escultura era i els nens han contestat » La carícia d’un ocell». Realment m’ha deixat molt sorpresa que sabessin inclús el títol de l’escultura. Després els ha demanat què era aquesta escultura i quins elements la formaven. Mica en mica els nens han anat deduint tot el que la mestra els ha demanat.

Seguidament hem repartit el material necessari perquè cadascun dels nens elaborés l’escultura i amb la nostra ajuda han fet unes esculturetes molt boniques! Ja acabades les escultures, la mestra ha posat una cadira davant la pissarra i ha demanat voluntaris perquè hi pugessin i expliquessin com havien construit l’escultura i quin era l’element que més els agradava. La veritat és que tots els nens i nenes volien sortir i ha estat una manera de sentir-se protagonistes, cosa que sempre agrada i més en els petitons!

Per finalitzar, dir que m’ha agradat molt aquest taller ja que crec que desperta la imaginació i creativitat dels nens, cosa molt important. Afegir també, com ja he comentat abans, que m’ha sorprès moltíssim els coneixements d’aquests petitons sobre Miro. És ben bé que aquests nens i nenes cada dia em sorprenen més!

4/05/10

Avui hem començat la classe amb la dinàmica que hem preparat el Marc i jo. Hem preparat la dinàmica a través del llibre «Nens de vidre» i el fragment que hem escollit ha estat el següent:

30/04/10

En aquesta co-tutoria amb les mestres s’ha seguit la dinàmica general. Primer el grup 2A, 2B i 2C ha exposat els seus Power Points. Han aparegut qüestions molt interessants com ara:

• Com actuar quan un nen o nena es nega a fer una activitat?
• Com treballar amb un nen que té necessitats especials sense que els altres se sentin desatesos?
• Com es nota l’evolució dels nens pel que fa a l’aprenentatge?
• Per què no es corretgeix als nens i nenes quan tenen errors d’escriptura?
• Com aconsegueixen les mestres controlar els nervis?
• Com actuar davant de nens problemàtics i amb mala conducta?

Aquestes són algunes de les qüestions que s’han tractat en aquesta co-tutoria tot i que, com sempre, un cop les mestres han contestat i donat resposta a les nostres cursiositats n’han sorgit altres.

Com que són molts els temes que s’han tractat avui, deixaré constància dels que m’han semblat de més interès.

Pel que fa al tema dels nens que es neguen a fer cas de les activitats que els hi proposen els seus mestres, s’ha dit que s’ha d’intentar plantejar-li d’una manera diferent que cridi la seva atenció i li desperti les ganes de realitzar aquella activitat. Crec que es poden enfocar els temes de maneres molt diverses i segur que alguna d’aquestes maneres atrau als nens/es!

Quant als nens amb amb necessitat d’atenció especial, les mestres ens han dit que moltes vegades hi ha algú més a l’aula de reforç per tal de donar una bona atenció a tots els nens i nenes sense que cap se senti desplaçat. I, molt important, també han dit que no els aparten de la resta de companys sinó que sempre estan tots en el mateix espai i la mateixa professora. Crec que és una molt bona manera d’actuar ja que si apartessin aquest nen o nena de la resta de companys segurament se sentiria desplaçat i diferent als altres, i que sempre s’han de buscar alternatives perquè un nen se senti integrat i igual als altres.

M’ha semblat molt interessant l’argumentació que han donat les mestres a la pregunta de per què no es corretgeix als nens. Han afirmat que no els corretgeixen ja que en aquesta edat, no donen tanta importancia als resultats i al fet de si l’activitat està correctament realitzada o no, sinó que dónen importància al fet que el nen estigui motivat per aprendre i vulgui escriure, que és això el que realment conta. Que mica en mica ja anirà aprenent a escriure bé.

S’ha enfocat aquesta pregunta a l’escriptura però crec que l’argumentació que han donat és vàlida en tots els aspectes i no només en l’escriptura.

Sobre els nens amb mala conducta, les mestres han dit que el millor que es pot fer és no fel-s’hi cas, ja que normalment el que volen és cridar l’atenció i fer distreure als altres. Si se’ls ignora, arriba un moment que es cansen deixen de donar la nota per tornar a prestar atenció a classe.

Per finalitzar aquesta entrada, m’agradaria comentar un altre tema que s’ha tractat: Com treballar amb les famílies que es neguen a participar amb l’escola.

Les mestres han dit que el que s’ha de fer en aquests casos és crear fonts de comunicació d’igual a igual. Que s’han de crear activitats dinàmiques que donin peu a participar a les famílies. Estic molt d’acord en això ja que, el semestre passat,  a l’assignatura de Sociologia em vaig llegir el llibre «Comunidades de Aprendizaje», un molt bon exemple de que SÍ que és possible integrar les famílies a l’escola siguin de la raça que siguin. Sempre és possible si hi ha una bona disponibilitat de l’escola i aquesta vol realment involucrar als pares en el procés d’aprenentatge dels seus fills/es. Només fan falta ganes i empenta! D’aquesta manera s’aconseguirà que els pares vulguin integrar-se a les escoles i participar amb aquestes.