INTERVENCIÓ A L'AULA

18/05/10

Avui la dinàmica l’han preparat l’Andrea i la Paqui sobre el llibre «Nens de vidre». Totes les que hem llegit el llibre som conscients que en Pau és un nen amb molts problemes i que sovint sent molta ràbia i no sap com canalitzar-la.

És per això que les nostres companyes han preparat una dinàmica on ens han ensenyat mètodes per calmar-nos i relaxar-nos. Ens hem posat en parelles i han posat música molt tranquila de fons mentre explicaven una història. Nosaltres haviem de fer un massatge amb les instruccions que ens anaven donant la Paqui i l’Andrea.

Penso que ens pot estar molt útil a l’hora de tractar amb nens molt moguts i inclús les podem autoutilitzar per relaxar-nos nosaltres en moments d’estrés.

A la segona part de la classe la Patrícia ens ha proposat treballar el JOC, ja que és un recurs molt útil a l’hora d’ensenyar als nens i nenes d’infantil. Ens ha ensenyat alguns jocs com ara el Pistoler o el director d’orquestra. A més, un cop explicada la teoria del joc hem portat els jocs que ens ha ensenyat a la pràctica.

Amb aquests dos jocs treballats es poden treballar molts àmbits com ara la memòria, la rapidesa, l’agilitat, etc. A més, a través del joc normalment s’interacciona molt més que estan en una classe asseguts i cada nen treballant indiualment. Veiem doncs, que amb el joc també es promouen les relacions entre els companys i que interactuin entre ells.

13/05/10

Tornem a Can Fabra! Com que ja he fet tots els tallers, m’ha tocat repetir i he escollit dansa.

Hem tornat a realitzar les mateixes dances que l’altre dia ja que el grup era diferent. El primer dia que vaig fer el taller de dansa, com ja vaig comentar al bloc, els nens estaven molt actius i participatius. Avui en canvi, el grup que ha vingut a fer aquest taller, estava una mica més apagat i amb els nens els hi costava més agafar el ritme.

A més, avui teniem la pega que molt aprop de l’aula on erem feien obres i costava una mica escoltar clarament la música i seguir el ritme.

Mica en mica però, els nens s’han anat despertant i animant!

Veiem doncs que els grups de nens també són molt diferents i no tots treballen igual ni tenen les mateixes disponibilitats a l’hora de realitzar les activitats.

Acabo dient que, com el primer dia d’aquest taller, m’ho he passat molt bé i he disfrutat molt cantant i ballant amb els nens i nenes!

6/05/10

Nou dia a Can Fabra! Avui m’ha tocat anar a fer el taller de Decoració a la classe de les Formigues!

Fins ara sempre havia anat a la classe dels cargols per fer les rutines i avui he decidir quedar-me a la classe de les Formigues. Pensava que les tres classes passaven rutines de la mateixa manera però m’he adonat que cada professor té la seva propia manera de fer-ho.

Un cop fetes les rutines, la mestra ha explicat l’activitat que portarien a terme. Com que estan treballant Miro, han elaborat una escultura d’aquest. La veritat és que m’ha sorprès molt tot el què els nens i nenes sabien de Miró. L’altre dia la Nieves, una professora, va explicar una anècdota en què un pare li havia dit que el Miro ja era un més de la família! La veritat és que els nens i nenes en saben forces coses i estan molt entusiasmats per continuar aprenent coses d’aquest pintor i escultor.

Primer la mestra els ha ensenyat la foto de l’escultura que treballarien que ha estat la següent:

Els ha demanat què era? I els nens han dit una escultura. Els hi ha demanat quina escultura era i els nens han contestat » La carícia d’un ocell». Realment m’ha deixat molt sorpresa que sabessin inclús el títol de l’escultura. Després els ha demanat què era aquesta escultura i quins elements la formaven. Mica en mica els nens han anat deduint tot el que la mestra els ha demanat.

Seguidament hem repartit el material necessari perquè cadascun dels nens elaborés l’escultura i amb la nostra ajuda han fet unes esculturetes molt boniques! Ja acabades les escultures, la mestra ha posat una cadira davant la pissarra i ha demanat voluntaris perquè hi pugessin i expliquessin com havien construit l’escultura i quin era l’element que més els agradava. La veritat és que tots els nens i nenes volien sortir i ha estat una manera de sentir-se protagonistes, cosa que sempre agrada i més en els petitons!

Per finalitzar, dir que m’ha agradat molt aquest taller ja que crec que desperta la imaginació i creativitat dels nens, cosa molt important. Afegir també, com ja he comentat abans, que m’ha sorprès moltíssim els coneixements d’aquests petitons sobre Miro. És ben bé que aquests nens i nenes cada dia em sorprenen més!

4/05/10

Avui hem començat la classe amb la dinàmica que hem preparat el Marc i jo. Hem preparat la dinàmica a través del llibre «Nens de vidre» i el fragment que hem escollit ha estat el següent:

30/04/10

En aquesta co-tutoria amb les mestres s’ha seguit la dinàmica general. Primer el grup 2A, 2B i 2C ha exposat els seus Power Points. Han aparegut qüestions molt interessants com ara:

• Com actuar quan un nen o nena es nega a fer una activitat?
• Com treballar amb un nen que té necessitats especials sense que els altres se sentin desatesos?
• Com es nota l’evolució dels nens pel que fa a l’aprenentatge?
• Per què no es corretgeix als nens i nenes quan tenen errors d’escriptura?
• Com aconsegueixen les mestres controlar els nervis?
• Com actuar davant de nens problemàtics i amb mala conducta?

Aquestes són algunes de les qüestions que s’han tractat en aquesta co-tutoria tot i que, com sempre, un cop les mestres han contestat i donat resposta a les nostres cursiositats n’han sorgit altres.

Com que són molts els temes que s’han tractat avui, deixaré constància dels que m’han semblat de més interès.

Pel que fa al tema dels nens que es neguen a fer cas de les activitats que els hi proposen els seus mestres, s’ha dit que s’ha d’intentar plantejar-li d’una manera diferent que cridi la seva atenció i li desperti les ganes de realitzar aquella activitat. Crec que es poden enfocar els temes de maneres molt diverses i segur que alguna d’aquestes maneres atrau als nens/es!

Quant als nens amb amb necessitat d’atenció especial, les mestres ens han dit que moltes vegades hi ha algú més a l’aula de reforç per tal de donar una bona atenció a tots els nens i nenes sense que cap se senti desplaçat. I, molt important, també han dit que no els aparten de la resta de companys sinó que sempre estan tots en el mateix espai i la mateixa professora. Crec que és una molt bona manera d’actuar ja que si apartessin aquest nen o nena de la resta de companys segurament se sentiria desplaçat i diferent als altres, i que sempre s’han de buscar alternatives perquè un nen se senti integrat i igual als altres.

M’ha semblat molt interessant l’argumentació que han donat les mestres a la pregunta de per què no es corretgeix als nens. Han afirmat que no els corretgeixen ja que en aquesta edat, no donen tanta importancia als resultats i al fet de si l’activitat està correctament realitzada o no, sinó que dónen importància al fet que el nen estigui motivat per aprendre i vulgui escriure, que és això el que realment conta. Que mica en mica ja anirà aprenent a escriure bé.

S’ha enfocat aquesta pregunta a l’escriptura però crec que l’argumentació que han donat és vàlida en tots els aspectes i no només en l’escriptura.

Sobre els nens amb mala conducta, les mestres han dit que el millor que es pot fer és no fel-s’hi cas, ja que normalment el que volen és cridar l’atenció i fer distreure als altres. Si se’ls ignora, arriba un moment que es cansen deixen de donar la nota per tornar a prestar atenció a classe.

Per finalitzar aquesta entrada, m’agradaria comentar un altre tema que s’ha tractat: Com treballar amb les famílies que es neguen a participar amb l’escola.

Les mestres han dit que el que s’ha de fer en aquests casos és crear fonts de comunicació d’igual a igual. Que s’han de crear activitats dinàmiques que donin peu a participar a les famílies. Estic molt d’acord en això ja que, el semestre passat,  a l’assignatura de Sociologia em vaig llegir el llibre «Comunidades de Aprendizaje», un molt bon exemple de que SÍ que és possible integrar les famílies a l’escola siguin de la raça que siguin. Sempre és possible si hi ha una bona disponibilitat de l’escola i aquesta vol realment involucrar als pares en el procés d’aprenentatge dels seus fills/es. Només fan falta ganes i empenta! D’aquesta manera s’aconseguirà que els pares vulguin integrar-se a les escoles i participar amb aquestes.

27/04/10

Per encetar la classe, la Marta i la Soraya ens han presentat la seva dinàmica sobre el llibre «Nens de vidre». Per començar ens han llegit el fragment que havien escollit i seguidament han escrit unes paraules a la pissarra i nosaltres hem hagut de crear un conte breu amb aquelles paraules. Un cop acabat el conte, haviem d’escriure una paraula que resumís tot el conte i a continuació ens hem posat en parelles per tal d’explicar cadascuna el seu conte i intentar endevinar quina era la paraula que l’altre persona havia utilitzat per resumir el seu conte.

Amb la realització d’aquesta activitat ens hem adonat que tot i haver d’utilitzar paraules idèntiques, han sorgit contes molt diferents i per tant també les paraules que els resumien. Veiem doncs, que tots som diferents i tenim diverses manera de plantejar les coses. És per aquest motiu que s’han de respectar les altres opinions i ser tolerants vers els demès.

La segona part de la classe l’hem dedicada a fer la segona co-tutoria! Aquest cop les dues ja anavem més preparades i crec que ha estat molt útil. Primer de tot, ens hem explicat mútuament què haviem fet durant les sessions a l’aula i després hem explicat curiositat i coses que ens haviem semblat interessants de les escoles.

A més, m’ha anat molt bé ja que el dia de la conferència no vaig poder assistir a classe i la Olga m’ha explicat les caixes d’art de la Lourdes. M’ha explicat que es tractava d’una mestra que va crear tres capses: Tàpies, Miroia i Picasso. En cada una d’elles es treballen espectes diferents:

• Tàpies: es treballen les textures i els materials
• Miró: es treballen les línies, les formes, etc.
• Picasso: es treballen els sentiments i les emocions

La veritat és que m’ha semblat molt interessant i crec que és un molt bon recurs a utilitzar en Educació Infantil.

20/04/10

Avui a classe hem tractat un tipus de preescolar diferent al que la majoria de persones està acostumat. Hem treballat a partir del vídeo » Un preescolar alternatiu» de Dúnia Ramiro i Agnès Babiloni, en el programa Granangular.

La veritat és que aquest documental jo el vaig treballar el semestre passat per realitzar la meva carpeta d’aprenentatge en l’assignatura Sistemes i Contextos Educatius.  Em va semblar molt interessant el documental i m’ho continua semblant, així que la idea de treballant-lo entre totes m’ha semblat genial!

És per aquest motiu que en aquesta entrada primer plasmaré alguns dels aspectes més importants de les dues escoles i a continuació faré referència al què hem treballat a classe.

Quant al vídeo, es mostren dues escoles que creuen en l’educació llibertària. Aquestes dues escoles són l’assossiació de pares El  Tatanet i l’escola La Caseta.

Amb aquest documental, es dona veu al corrent alternatiu de llars d’infants que existeix a Catalunya on pares i educadors s’impliquen conjuntament en l’educació que els fills reben a preescolar.

El Tatanet funciona de dilluns a divendres de 10 del matí a 3 de la tarda, hi ha una educadora professional tots els dies i després cadascuna de les famílies, rotativament, hi participa un dia.  En l’organització de l’associació es fan reunions sovint i estan estructurades per comissions, on cada família hi participa i són imprescindibles pel funcionament de l’associació. Hi ha diferents punts del dia on es repassen l’estat de comptes, miren el quadre de permanències del mes següent, amb les altes i baixes de famílies, possibles sortides, etc.

La idea és que una persona de cada família, un cop per setmana, té com a obligació una permanència i estar present en un esmorzar i un dinar. Òbviament el sistema de rotacions implica que cada família s’hagi d’organitzar i això no es gens fàcil d’aconseguir, per tant hi ha famílies on la mare o pare ha deixat de treballar durant una temporada, altres han demanat excedències durant dos o tres mesos fins que els nens s’han adaptat o senzillament s’ha demanat a la feina tenir un cert nivell de flexibilitat.

El Pere Joan, coordinador de La Caseta, ens diu que el projecte que es va iniciar l’any 2000 i que vol atendre les necessitats dels infants i dels pares i famílies, en la pràctica és una metodologia que funciona per espais, és a dir, no hi ha una activitat establerta, sinó que hi ha varies possibilitats, hi ha un espai motriu, un espai on es poden fer coses de plàstica, llegir contes, és a dir, els nens trien el lloc on volen anar segons les seves necessitats. A La Caseta posen especial atenció a l’expressió corporal, plàstica, musical, verbal i escrita.

Quan hi ha un conflicte l’educadora facilita que entre els nens es puguin dir les coses, fa de mediadora i permet que ells solucionin el problema, això fa que no perdin la capacitat de resoldre conflictes, sinó que continuïn aprenent cada vegada més a resoldre les seves coses.

Els nens i les nenes d’aquesta edat el que necessiten és poder experimentar amb els materials, amb els objectes, sense que l’adult li digui què és el que ha de fer, sense que es busqui el resultat final, ni una qualitat, ni una estètica.

En l’educació convencional, de vegades, no es permet aquesta experimentació sinó que ja s’imposa una forma o manera de fer i això fa que el nen vagi perdent la seva capacitat creativa i de connexió amb el que té a dins.

Aquest tipus d’ensenyament és ben diferent de l’ordinari, ja que per exemple, aprofiten  el moment en el qual als nens els hi sorgeixen ganes de llegir un conte per enriquir el vocabulari, els colors, les formes, el nom d’animals, etc. No hi ha un moment o una hora exacte establerts per treballar fitxes de diversos temes, sinó que aquest tipus de contingut d’aprenentatge apareix de manera espontània duran un joc del dia com pot ser el simple fet d’explicar un conte.

L’Educació lliure és una manera d’entendre que l’educació sempre ha de mirar pels nens i les nenes, és a dir, normalment la manera com s’estructura el sistema educatiu i les escoles és a partir de la pregunta: Què necessita la societat? Necessita nens que sàpiguen més anglès, més matemàtiques, que siguin d’una determinada forma. En canvi l’educació lliure parteix de mirar directament als nens, mirar la infància i preguntar-se: Quines són les necessitats vitals de la infància? Aquelles sense les quals els nens no creixen en harmonia i equilibri?

La Caseta i el Tatanet, són dues escoles que entren dins de la xarxa d’educació lliure i tenen molts aspectes en comú i també alguna diferència. Una de les diferències fonamentals és que la Caseta és un projecte que ha estat creat a partir de diversos educadors que s’han ajuntat i han portat a terme aquesta proposta. El Tatanet, és un projecte que ha estat creat a través de la iniciativa de famílies, en realitat no hi ha dos projectes iguals, però tots comparteixen una mirada determinada envers la infància.

Un cop explicades ambdues escoles, a classe, per treballar aquests tipus d’escoles i reflexionar sobre elles, l’Anna ens ha proposat dividir la classe en dos grups per tal de debatre sobre el vídeo.

En un grup s’han exposat les similituts i les diferències amb les escoles a les que anem. Com a similituts han sorgit algunes com que l’objectiu és educar, els nens passen molt del seu temps a l’escola i que hi ha educadors. Diferències n’hem esmentat moltes, algunes d’elles són el ratio, que una mira per les necessitats del nen i l’altre per les de la societat, que en l’escola ordinària se’ls hi limita la creativitat i en la llibertària se’ls hi promou, més implicació de la família en una escola que en l’altra, etc.

En l’altre grup hem fet un PMI (Positiu, Menys o Negatiu i Interessant) del model d’escola alternatiu.

Com a posotiu ha sortit l’entorn, l’atenció que reben els infants, l’ambient, els valors, la implicació dels pares… Com a negatiu hem esmentat que pot ser contrapruduent que els pares passin tantes estones a l’escola i que aquests tipus d’escola poden excloure a famílies i nens. Finalment, com a interessant hem apuntat el curriculum a partir del nen, és a dir, que no es força el contingut ni l’aprenentatge del nen, sinó que aquest, a partir de les seves propies necessitats, ja aprèn molts dels continguts del curriculum.

Com a conclusió, crec que el que està clar és que l’escola ordinària de l’escola llibertària són dues maneres bastant diferents d’entendre l’educació però les dues igual de respectables.

Per acabar dir que, des del meu punt de vista, penso que el tipus d’educació llibertària en les edats d’infantil, permet als infants créixer en un entorn molt més gratificant per a ells. El que també és cert, és que aquest tipus d’educació no és assequible per la majoria de la societat, sinó que només se la poden permetre famílies amb un poder adquisitiu força alt, i més si tenim en compte l’opció del Tatanet, on al ser un projecte de criança compartida on les famílies que formen part del projecte s’impliquen de manera molt activa i han d’optar perquè un dels progenitors deixi de treballar una temporada, demani una excedència o tingui una feina amb molta flexibilitat.

13/04/10

Avui la dinàmica l’han portat a terme la María i la Gemma. El llibre que han escollit ha estat «La niña del lápiz marron». Ens han fet un resum de la història i ens han llegit el fragment que havien triat, el qual feia referència a la literatura infantil. Per mostrar-nos-ho ens han llegit un conte titulat «Frederick»: la història d’aquest conte girava entorn un ratolí que en un primer moment apareix com a egoísta però a mesura que avança el conte veiem que no és així.

Acabat el conte, hem anat dient què ens havia semblat la història. Per tal de fer la dinàmica, la Gemma i la María han preparat un puzzle on, en cadascuna de les peces, nosaltres haviem d’escriure la nostre opinió sobre el protagonista de la història.

Un cop fet això, ens han explicat la importància de la literatura infantil aplicada a les aules:

• Desenvolupament cognitiu dels alumnes
• Motivació dels nens/es per aprendre
• Manera dinàmica d’aprendre ( A través d’un conte poden dibuixar, representar, reflexionar, debatir… )

Realment he trobat molt interessant el què ens han explicat sobre la literatura infantil i ho he trobat un recurs molt útil perquè els nens aprenguin!

Acabada la dinàmica l’Anna ens ha proposat fer una activitat. Ha consistit en el següent: hem dividit la pissarra en dues parts; en una d’elles cadascuna de nosaltres havia de dibuixar-hi alguna cosa però sense comentar res amb ningú; en l’altra teniem l’oportunitat de parlar entre nosaltres què voliem fer i demanar la opinió dels altres.

A partir d’aquesta activitat hem trasmès a les altres com ens haviem sentit en la realització d’un dibuix i en la de l’altre. Totes hem estat d’acord en que en el primer dibuix potser anavem més perdudes perquè no teniem clar què en surtiria. En canvi, en l’altra, al poder parlar i comunicar-nos, anavem més confiades però, en contrapartida, també ens hem sentit amb més responsabilitat perquè era una cosa en grup.

Així doncs, hem arribat a la conclusió que és molt important treballar col·lectivament, tenint en compte els punts de vista de les persones amb què treballem i que hi ha d’haver una planificació conjunta.

Crec que, en general, és important saber treballar en grup i  jo  sóc partidaria de fer-ho. Penso que es poden obtenir resultats molt més enriquidors treballant amb altres persones que no fent alguna cosa tu sol; més punts de vista, més alternatives, més imaginació, etc.

Però crec que encara és més important el factor treball en grup en la nostra futura feina,  ja que en moltes ocasions haurem de comptar amb altres professors.

8/04/10

Avui nou dia a l’escola Can Fabra! La veritat és que cada dia em sento més a gust i més integrada! A més, veig que els nens cada vegada actuen amb més naturalitat i es dirigeixen a nosaltres molt sovint! Avui a les 9, un cop s’han posat les bates i han entrat a la classe i tenien l’estona lliure, m’he posat a llegir un llibre amb una nena i quan me n’he adonat en tenia 6 o 7 més al voltant! M’ha fet molta gràcia! Al final he explicat 4 contes perquè me’n sortien de totes bandes!

Avui he fet el taller de dansa amb el Marc! La veritat és que ha estat bastant graciós! Hem començat asseient-nos al terra i presentant-nos un per un! Un cop fet això ens hem aixecat i hem comensat a ballar cançons! La veritat és que al principi a algun nen/a li costava una mica animar-se però ben aviat entre tots hem fet unes bones ballaruques! Inclús m’ha sorprès l’entusiasme i la dedicació cap a la dansa que tenia algun nen! Hem ballat cançons com «En Joan petit quan balla», «Buggy Buggy», etc. Aquestes dues cançons han estat les que més gràcia m’han fet perquè jo també les ballava quan era petita. Les altres cançons no les coneixia però també m’han agradat molt! A l’última dança la mestra ha demanat als nens/es quina era la cançó que més els havia agradat per despedir-nos ballant-la!

Realment m’ha agradat molt aquest taller perquè, a part de passar-m’ho molt bé i disfrutar ballant amb els nens, penso que és una molt bona activitat perquè no estiguin tanta estona asseguts i facin alguna cosa més dinàmica, a més treballen l’expressió i el ritme i creen vincles entre ells.

6/04/10

Avui hem tornat a classe! Durant la primera part de la sessió la Imma i la Cristina havien de presentar la seva dinàmica però hi ha hagut problemes tècnics amb l’ordinador i l’Anna ha proposat dur a terme unes activitats relacionades amb l’humor per aprofitar el temps mentre es carregava l’ordinador. Hem treballat a partir del llibre «Reir y aprender», de Doni Tamblyn.

Hem fet diverses activitats relacionades amb l’humor com ara a partir de frases negatives fer-ne de positives, de manera que aprenem a canviar pensaments negatius en positius. També hem jugat a les cases, terratrèmols i inquilins i hem creat un conte a partir d’una paraula, on cada una de nosaltres n’hi ha afegit altres fins que hem obtingut el conte final.

A partir d’aquestes activitats ens hem preguntat per què ens costa tant riure i prendre’ns les coses amb humor a vegades.

Crec que és molt important tenir bon humor i estar predisposat a riure i passar-s’ho bé. Un bon caràcter ens ajuda a prendre’ns les coses amb optimisme i davant de problemes o dificultats, si tenim una actitud positiva, segurament els resoldrem amb més serenitat i d’una manera més fàcil. Quan som petits sóm molt més riallers, espontanis, naturals.. En canvi, a mesura que anem creixent, crec que intentem reprimir-nos i no hauria de ser així, sinó que hauriem de comportar-nos amb més naturalitat i anar sempre amb un somriure per la vida! (Clar està que tothom té dies dolents i no sempre és possible però alemnys intentar-ho! ).

A més, nosaltres que estem estudiant Educació Infantil, haurem de conviure diariament amb nens de 0 a 6 anys i el que menys necessiten és cares llargues, tot el contari. Han de veure en nosaltres una projecció d’optimisme i felcitat ja que crec que el clima que s’estableix a la classe amb aquesta actitud és molt més positiu.

Ja acabada la sessió d’humor i ja arreglat l’ordinador, hem començat amb la dinàmica. Per fer-la s’han basat en el llibre Nens de Vidre i a partir de la relació que hi ha entre família i escola en el cas del Pau, han tractat el tema de l’autoestima i els sentiments.

Un cop més hem vist com n’és d’important que la família i l’escola vagin a la una i no hi hagi contradiccions entre elles. És necessària una bona comunicació i predisposició tant per part de l’àmbit escolar com familiar per tal que les coses funcionin bé. A més, si hi ha un problema, és molt més fàcil solucionar-lo si hi ha una bona relació entre ambdos àmbits.