Segona trobada amb les mestres!

30/04/10

En aquesta co-tutoria amb les mestres s’ha seguit la dinàmica general. Primer el grup 2A, 2B i 2C ha exposat els seus Power Points. Han aparegut qüestions molt interessants com ara:

  • Com actuar quan un nen o nena es nega a fer una activitat?
  • Com treballar amb un nen que té necessitats especials sense que els altres se sentin desatesos?
  • Com es nota l’evolució dels nens pel que fa a l’aprenentatge?
  • Per què no es corretgeix als nens i nenes quan tenen errors d’escriptura?
  • Com aconsegueixen les mestres controlar els nervis?
  • Com actuar davant de nens problemàtics i amb mala conducta?

Aquestes són algunes de les qüestions que s’han tractat en aquesta co-tutoria tot i que, com sempre, un cop les mestres han contestat i donat resposta a les nostres cursiositats n’han sorgit altres.

Com que són molts els temes que s’han tractat avui, deixaré constància dels que m’han semblat de més interès.

Pel que fa al tema dels nens que es neguen a fer cas de les activitats que els hi proposen els seus mestres, s’ha dit que s’ha d’intentar plantejar-li d’una manera diferent que cridi la seva atenció i li desperti les ganes de realitzar aquella activitat. Crec que es poden enfocar els temes de maneres molt diverses i segur que alguna d’aquestes maneres atrau als nens/es!

Quant als nens amb amb necessitat d’atenció especial, les mestres ens han dit que moltes vegades hi ha algú més a l’aula de reforç per tal de donar una bona atenció a tots els nens i nenes sense que cap se senti desplaçat. I, molt important, també han dit que no els aparten de la resta de companys sinó que sempre estan tots en el mateix espai i la mateixa professora. Crec que és una molt bona manera d’actuar ja que si apartessin aquest nen o nena de la resta de companys segurament se sentiria desplaçat i diferent als altres, i que sempre s’han de buscar alternatives perquè un nen se senti integrat i igual als altres.

M’ha semblat molt interessant l’argumentació que han donat les mestres a la pregunta de per què no es corretgeix als nens. Han afirmat que no els corretgeixen ja que en aquesta edat, no donen tanta importancia als resultats i al fet de si l’activitat està correctament realitzada o no, sinó que dónen importància al fet que el nen estigui motivat per aprendre i vulgui escriure, que és això el que realment conta. Que mica en mica ja anirà aprenent a escriure bé.

S’ha enfocat aquesta pregunta a l’escriptura però crec que l’argumentació que han donat és vàlida en tots els aspectes i no només en l’escriptura.

Sobre els nens amb mala conducta, les mestres han dit que el millor que es pot fer és no fel-s’hi cas, ja que normalment el que volen és cridar l’atenció i fer distreure als altres. Si se’ls ignora, arriba un moment que es cansen deixen de donar la nota per tornar a prestar atenció a classe.

Per finalitzar aquesta entrada, m’agradaria comentar un altre tema que s’ha tractat: Com treballar amb les famílies que es neguen a participar amb l’escola.

Les mestres han dit que el que s’ha de fer en aquests casos és crear fonts de comunicació d’igual a igual. Que s’han de crear activitats dinàmiques que donin peu a participar a les famílies. Estic molt d’acord en això ja que, el semestre passat,  a l’assignatura de Sociologia em vaig llegir el llibre «Comunidades de Aprendizaje», un molt bon exemple de que SÍ que és possible integrar les famílies a l’escola siguin de la raça que siguin. Sempre és possible si hi ha una bona disponibilitat de l’escola i aquesta vol realment involucrar als pares en el procés d’aprenentatge dels seus fills/es. Només fan falta ganes i empenta! D’aquesta manera s’aconseguirà que els pares vulguin integrar-se a les escoles i participar amb aquestes.

Deja un comentario