INTERVENCIÓ A L'AULA

23/03/10

Bé doncs avui hem dedicat la classe a treballar el llibre «Nens de vidre» a través de dues dinàmiques ben diferents; una portada a terme per la Laia i la Laura i l’altra l’han fet l’Alba i la Reyes.

En la primera dinàmica, primer ens han llegit el fragment, un fragment on la Clara, la professora d’en Pau, se sent perduda i s’adona que no pot controlar la situació i que aquesta la sobrespassa. És un moment en que la Clara plora i es en Pau qui la consola, un moment del llibre que, almenys a mi, m’ha sorprès bastant.

La dinàmica ha consistit en aixecant-nos totes i posant-nos en rotllana. Elles han portat un cabdell de llana i l’activitat ha consistit en que ens hem hagut d’anar passant el capdell d’una a l’altre i cadascuna de nosaltres ha hagut de dir una qualitat que creguessim que ha de tenir un professor/a. D’aquesta manera hem construit la nostra tela d’aranya a partir de les aportacions de totes. Han surtit qualitats com ara paciència, comprensió, imaginació, alegria, etc.

Arribo a la conclusió que són moltes les qualitats que ha de tenir una persona per ser una bona mestra i saber arribar als seus alumnes. Tot i això, pot haver-hi situacions que se’ns puguin escapar de les mans o no sapiguem com controlar-les o posal-s’hi solució; per això és molt important que la família i l’escola, especialment la tutora del fill, estiguin en contacte i tinguin una bona relació ja que tant en un context com a l’altre es busca el millor pel nen. En el llibre, veiem que l’actitud dels pares d’en Pau no és la més favorable, ja que la mare podriem dir que té algun problema o que no vol enfrontar la situació i, pel que fa al pare, podriem dir que té un caràcter fort i a vegades massa dur.

19/03/10

Avui hem dedicat una part de matí a fer sessió amb les mestres de les diferents escoles amb les quals portem a terme el projecte Universitat-Escola i, un cop acabada, ens hem disposat a anar a l’Acuarium!

La sessió ha girat entorn els Powers que haviem preparat les diferents classes sobre el que ens ha sorprès, els dubtes que tenim i les possibles propostes que fem a les escoles.

S’ha parlat sobre diversos temes com ara els criteris d’avaluació que estableixen els mestres, la diversitat dins les aules, les rutines… (temes que he trobat d’alt interès).

Pel que fa als criteris d’avaluació, jo ja havia parlat amb una mestra de Can Fabra i li havia demanat com avaluaven als nens, ja que als nens i nenes d’infantil no se’ls pot fer examens per determinar el seu progrés i l’aprenentatge que van fer i era una qüestió que em picava la curiositat. La seva resposta, al igual que s’ha dit avui a la sessió, ha estat que l’eina que utilitzen és l’observació. Em va dir que era molt dificil avaluar als nens d’infantil i que a partir del dia a dia, de les diferents activitats que anaven portant a terme, a través de la relació que establien uns nens amb els altres i amb la professora anaven veient l’evolució de cada nen.

De fet, a Can Fabra, a més de perquè els propis professors vegin l’evolució dels seus alumnes, des del mes de setembre fins que acaben el curs, fan fer un dibuix a tots els nens cada mes i també escriure el seu nom i ho van guardant en una carpeta per tal que a final de curs, els nens s’ho emportin a casa i vegin el canvi i l’evolució que han tingut amb 9 mesos.

Aquest és el resultat d’un dels nens des del mes de setembre fins al mes de febrer:

Realment és molt positiu el que veiem! Tant en el dibuix com en l’escriptura del seu nom és molt gran el canvi que han fet amb només mig any! En el cas del dibuix veiem que el primer no té una forma determinada sinó que podriem dir que és un esbós d’un intent de persona. En el segon en canvi ja veiem la cara amb ulls i boca i una mica la forma del cos. Igual passa amb el nom, en la primera imatge no hi ha cap lletra, però a mesura que passen els mesos ja va sabent escriure algunes lletres i, veiem que a la última cartolina ja es pot llegir clarament el nom de Bernat.

Sobre el tema de la diversitat a les aules, totes les mestres estan d’acord amb que s’ha de tractar amb normalitat, que s’ha d’intentar acollir als nens de la millora manera i fer que se sentin el més còmode possible. Ja com a opinió personal, crec que és un factor molt positiu el fet que hi hagi diversitat ja que entre els propis nens s’ajuden i aprenen els uns dels altres, i ja des de petits, poden tenir una visió més àmplia del món.

Tema rutines, crec que tant jo com la resta de companyes que han assistit a les escoles, hem quedat impressionades de la gran autonomia que els nens ja tenen des de P3. Fets com anar al lavabo, desvestir-se, posar-se la bata, treure la carpeta i l’esmorzar i portar-los a dins l’aula… Són petites coses però crec que en nens tan petits és un gran mèrit que ja tinguin interioritzades. Aquestes rutines les han adquirit dia a dia, després de repetir diariament les mateixes coses i anar-les assimilant. Crec que és molt positiu ja que per una banda fa que siguin més responsables i s’espavilin sols i per altra, que també deixa més llibertat a la professora.

Un cop acabada la sessió, l’Aquarium ens estava esperant!

18/03/10

Avui ha estat el primer dia d’exposicions i ambdues anaven sobre el llibre «Nens de Vidre». Les primeres en exposar han estat la Núria i la Míriam i seguidament han exposat l’Alèxia i la Cristina.

En la primera exposicio doncs, la Núria i la Míriam han ambientat l’aula tancant els llums, acompanyant la classe d’una música molt tranquil·la i posant espelmes al voltant d’una paperera al mig de la rotllana que formavem entre totes nosaltres.

Primer hem hagut de numerar de l’1 al 5 el nostre grau de felicitat, acte seguit  hem escrit en un paperet frases positives per la persona del nostre costat i per altra banda frases negatives. Aquestes últimes, un cop escrites, ens hem anat aixecant i les hem tirat a la bassura que havien col·locat al mig de la classe.

Penso que ha estat molt encertada la dinàmica que han adaptat, ja que, per una banda,  ambientant la classe així, han aconseguit crear un clima més familiar i acollidor. Tal i com vam treballar el semestre passat a Sistemes i Contextos Educatius, l’espai és un recurs que s’ha d’administrar convenientment per tal de crear un ambient que afavoreixi tant l’equilibri personal dels professors i alumnes com de l’equilibri interpersonal. Per altra banda també afavoreix que es puguin donar estímuls físics, sensorials i psicològics.

Pel que fa referència als continguts, he trobat molt interessant que tractessin el tema dels sentiments, ja que com a futures docents, a part d’importar-nos els coneixements dels nostres alumnes, també haurem de vetllar per una bona salut psicològica, és a dir, intentar que els nens/es tinguin un estat de benestar i equilibri emocional.

En la segona exposició, també han llegit un fragment del llibre i seguidament ens han proposat fer un dibuix i ens han explicat que, a partir d’aquest, podem fer-nos una aproximació de com és l’estat emocional d’un nen. M’ha semblat molt interessant. Tot i això, l’Anna ens ha explicat que no podem fer-nos una imatge de com és un nen només per un dibuix, ja que són un cúmul de factors els que fan que anem coneixent als nens/es.

Acabades les exposicions, cinc companys i jo hem anat al MUSEU DE LA XOCOLATA AMB ELS NENS DE CAN FABRA!  

L’escola feia una sortida a aquest museu i, molt amablement, ens van oferir acompanyar-los! Primer hem fet una fila i ens hem anat cap a l’autobús, que ens estava esperant a la sortida de l’escola. Era la primera vegada que els nens de Can Fabra feien una sortida tan lluny i, per tant, la primera vegada que es desplaçaven en autobús!

En arribar al Museu hi hem fet una visita i hem vist figuretes com aquestes:

Després de fer-hi una visita, els nens/es han anat a fer tallers! Un ha consitit en omplir un motlle d’una casa (que els hi serviria pel dia de fer la Mona) amb xocolata. En l’altra han hagut de dibuixar el que vulguessin amb una màniga de cuina plena de xocolata!

Després hem anat al Parc de l’Escorxador a dinar! 

Realment és una feinada el que comporta programar sortides i sobretot amb nens tan petits, que necessiten molta més atenció i estar controlats.

La veritat és que jo no era conscient de la gran dedicació i la bona planificació d’una sortida fins el dia d’avui! Són molts els factors a tenir en compte com ara el temps, l’espai, el nombre d’alumnes i els mestres necessaris, el transport, etc.

I acabo aquesta entrada amb l’últim moment viscut amb els nens i nenes!

16/03/10

Avui ha estat el primer dia de co-tutories!

Aquestes co-tutories consisteixen en tenir una parella que faci un horari diferent al meu, és a dir, que els dies que jo vaig a l’escola l’altre persona va a la universitat i viceversa.

La meva parella està a l’escola Eulàlia Bota, escola on jo vaig estar al semestre passat. Aquest fet ha provocat que poguessim discutir diferents questions, dubtes, curiositats, etc. A més, també m’ha explicat que fan tallers al igual que jo a Can Fabra, així que els hem pogut comparar una mica.

També hem estat parlant sobre les diferents activitats portades a terme a classe i hem vist que eren molt similars.

El que trobo que ha fallat per part nostra ha estat que tan la meva companya com jo teniem anotat tot el que haviem anat treballant a l’ordinador i no el portavem. Això ha fet que ens fos més difícil recordar-ho tot i segurament ens han passat coses per alt.  Però de tot se n’aprèn i el proxim cop ja no ens passarà el mateix!

Un cop acabat de parlar sobre tot això, també per parelles, hem fet un esborrany del Power Point que s’ha de fer per la sessió de mestres de divendres, per tal de fer una pluja d’idees de totes les parelles i elaborar un Power Point de tota la classe.

11/03/10

Després de la gran nevada de dilluns, avui hem tornat a Can Fabra!

Com és normal, en arribar els nens hem ajudat a treure les jaquetes, posar bates, agafar l’esmorzar i la seva carpeta i, cap a classe!

Passant llista de bon matí!

Avui m’ha tocat el taller d’anglès, anomenat «Role Play». Aquest taller estava dirigit pel Xavi i es feia a l’aula de psicomotricitat, l’aula de «Psico» pels nens.

Mai havia assistit a cap classe d’anglès per nens tan petitons i la veritat és que m’ha sorprès molt gratament. Un cop a l’aula doncs, s’han assegut tots en rotllana, sobre uns coixinets molt còmodes. Jo, m’he integrat  a la rotllana i podriem dir que he sigut una nena més, excepte en alguns casos en que el Xavi em demanava ajuda.

Ja en rotllana, han dit unes paraules amb anglès i de cop el Xavi s’ha posat una armilla màgica, amb la qual es transforma i parla amb anglès. Ha saludat a nen per nen tot dient «Hello» i el nom de la persona. Després ha aparegut de dins una caixa la mascota que tenen per parlar amb anglès, el MONKEY! Han fet tot un seguit d’activitats d’una forma molt didàctica.  Han treballat els colors d’una forma molt didàctica. Primer el Xavi ha repassat amb ells la pronunciació dels colors «red, blue, yellow, green, pink..» Després ha inflat globus i els ha penjat a la classe i seguidament ha fet córrer als nens per l’espai, i un cop deia un color, els nens havien d’identificar-lo i anar cap al globus. De la mateixa manera han treballat els números de l’1 al 5. I per últim han estat estudiant els noms d’alguns animals.

Acabada la classe els nens han tornat a les respectives aules i a esmorzar!

Com a conclusió d’avui, he de dir que abans de saber com s’ensenyava anglès als nens d’infantil no era massa partidària d’implantar aquest idioma en nens d’aquesta edat. Presenciada la classe d’avui, aquesta visió m’ha canviat completament. He vist que els nens s’ho passaven molt bé i tenen moltes ganes d’aprendre més i més coses! També estaven tots molt participatius. A més, com que la manera d’ensenyar-los aquest idioma és tan didàctica, interioritzen molt ràpid els continguts.

4/03/10

Un altre dia a Can Fabra! Bé avui m’ha tocat el taller d’hort. Com cada dia, en arribar hem ajudat als nens a treure’s jaquetes, maletes, posar-se la bata i, cap a classe! Un cop a dins han passat llista, dit quin dia de la setmana era, el número del mes… I hem col·locat les pinces als nens per tal de distribuir-los en els diferents tallers!

A mi avui m’ha tocat l’hort! La Susana, la mestra que portava aquest taller, ha explicat als nens que avui aniriem a l’hort per tal de plantar. M’ha agradat molt el fet que no els hi exposés directament l’activitat i els hi digués el que plantarien sinó que ha utilitzat preguntes indirectes. És a dir, un cop ha dit que aniriem a l’hort, a preguntat als nens: què s’hi planta a l’hort? Els nens han dit un seguit d’aliments. Per tal que esbrinéssin què plantarien a l’hort els ha dit: el que avui plantarem nosaltres és una cosa que es menja a les amanides i  és de color verd, pistes amb les quals els nens han endevinat que es tractava d’enciam. També ha utilitzat el mateix recurs perquè els nens descobrissin que, a més d’enciams, plantariem maduixes.  Penso que d’aquesta manera es promou que els nens participin i tinguin curiositat per les coses, a més de que se’ls fa pensar i no se’ls hi dóna tot fet.

També ha demanat què necessitaven les maduixes i enciams per tal de creixer i, entre tots els nens, han dit que es necessitava terra, aigua i sol.

Per tal que aquells nens que anaven més perduts s’ubiquessin, ha dibuixat a la pissarra una maduixa i un enciam i ha escrit la paraula HORT, MADUIXES I ENCIAM amb l’ajuda dels nens.

Un cop tots sabiem el que haviem de fer, hem sortit cap a fora amb les pales per remoure la terra i fer els forats per plantar. Quan ja ho hem tingut tot preparat, la Susana ha anat repartin les maduixeres i els enciams per plantar-los. Ja plantats, els ha regat amb una manguera i també ha remullat una mica els nens!

Ja acabada la feina d’hortelans, hem entrat cap a les aules, ens hem rentat les mans i, cap a esmorzar que hi havia gana!

2/03/10

Avui, en arribar a classe, l’Anna ens ha presentat l’activitat que hauriem de dur a terme: consistia en planificar un primer dia d’escola.  Hem pogut escollir el curs a qui anava dirigit, la durada, les activitats a dur a terme…

Ens hem posat per parelles i l’Anna ens ha deixat força temps perquè casdascuna dissenyés el seu primer dia.  Així doncs, un cop totes les parelles hem tingut pensat aquest primer dia, hem posat en comú les idees que ens havien aparegut. Han sortit qüestions molt interessants a discutir com ara:

• Quina durada ha de tenir un primer dia d’escola?

• Quines són les activitats més adients per aquest primer dia?

• La presència dels pares és important però, cal que estiguin durant tot el dia a l’escola?

• El fet de tenir una mascota de classe. Imposa’t pel professor o escollit lliurement pels alumnes?

• Permetre que en aquest primer dia els nens portin joguines de casa?

Bé, crec que són qüestions molt interessants i per tenir en compte. Ara, a cadascuna d’aquestes preguntes que he citat, donaré la meva opinió i les conclusions que he extret després de debatre amb la classe.

Penso que un primer dia d’escola ha de tenir una durada inferior -sobretot per nens d’infantil-, ja que és un canvi bastant notable pels nens el pas de l’estiu a l’escola. Així doncs, penso que el primer dia hauria d’estar més que res destinat a que els nens s’expliquin com han anat les vacances, que la professora es presenti i es coneixin tots amb tots, que es familiaritzin amb l’aula i els espais, etc.

Tema pares, ja s’ha dit en numeroses ocasions que la relació família-escola és molt important i afavoreix el correcte desenvolupament dels nens. Ara bé, pel que fa referència al primer dia d’escola, crec que és bo que hi hagi un marge de temps limitat perquè els pares puguin ser-hi, però penso que és abussiu i contraproduent que hi siguin durant un període de temps il·limitat, ja que després es poden produir situacions com ara que hi hagi nens que no entenguin perquè els seus pares no hi són i sí que hi hagi els pares d’altres nens – entre altres-.

Pel que fa a la mascota de la classe, la meva companya i jo haviem decidit presentar aquesta mascota a la classe però un cop hem posat en comú la idea, m’han fet adonar que la mascota fa que els nens sentin que pertanyen a un grup i s’identifiquen amb aquesta mascota. Arribo a la conclusió doncs, que són els propis nens qui han de decidir de manera conjunta la mascota de la seva classe.

Quant a les joguines, crec que té les seves aventatges i desaventatges. Per una banda és bo que els nens portin alguna cosa de casa seva per jugar-hi amb la resta de companys, potser per estar més segurs i tenir algun objecte amb ells, etc. Per altra banda, crec que pot desencadenar discussions perquè no la volen compartir, pot fer també que el nen/a no es socialitzi amb els altres companys per voler jugar amb la seva joguina, etc. Així doncs, crec que no és impressincible portar una joguina i per tant, millor no portar-la, ja que a l’escola ja hi ha altres joguines amb què poder jugar.

Per acabar amb la classe, ens hem passat una pilota entre nosaltres i hem anat dient diferents aficions que tenim, de manera que he acabat sabent alguna cosa més de les meves companyes!

25/02/2010

Hem arribat  a l’escola allà les 9 menys quart per familiaritzar-nos-hi una mica abans que arribessin els nens. Es tracta d’una escola bastant petitona i on només hi ha 3 classes de P3.

Al entrar, ens ha rebut el Xavi, el cap d’estudis. La veritat és que al principi tenia una mica de vergonya però amb el caràcter de l’equip docent m’ha marxat molt ràpid, ja que ens han acollit molt bé! Ens ha explicat que els dijous consistirien en fer diferents tallers: hort, Role Play, experimentació, dansa i decoració! També ens ha dit que els nens, rotarien cada setmana, i si nosaltres voliem, també podiem fer-ho per tal de poder observar els diferents tallers.

Així doncs, ens hem distribuït en els diferents tallers i a mi, juntament amb el Marc, m’ha tocat el d’experimentació.  Un cop a l’aula, la mestra ens ha presentat a la classe i han fet les rutines de cada dia; passar llista i adonar-se si faltava algú, dir el dia de la setmana que era, el número del mes…  Sobre això he de dir que m’ha sorprès molt la maduresa dels nens per portar a terme amb tanta autonomia aquests càrregs i lo ben interioritzats que els tenien.

Un cop han fet això, la mestra els ha explicat que mentre nosaltres hi fossim fariem tallers. Per tal que els nens d’una classe convisquin amb els de les altres, els hi han posat pinces de colors per saber a quin taller anaven i s’han barrejat els uns amb els altres.

A mi avui m’ha tocat estar al taller d’experimentació, on hem estat ajudant als nens/es a construir coses amb objectes que els havia donat la professora com ara; fils, bigudins, agulles d’estendre, etc. M’ha sorprès molt la imaginació dels nens per construir coses només amb aquests materials; alguns d’ells han fet prismàtics, altres castells, d’altres rius i camins…

Al finalitzar els tallers, cadascú a tornat a la seva classe i, a esmorzar!!

Per acabar aquesta entrada, he de dir que he notat un canvi molt gran amb quan vaig estar al mes d’octubre amb els nens de P3 de l’Eulàlia Bota amb aquests nens, ja que els he vist molt més espavilats, autònoms i no tant tímids. L’hi he comentat a la professora i m’ha dit que a aquesta edat, els nens canvien molt depressa i que, sobretot a P3, quan tornen de les vacances de Nadal, han crescut molt i es nota un canvi molt gran.

23/02/10

La classe d’avui ha consistit en que cadascú de nosaltres ha explicat en una fulla el primer dia de classe del curs que vulgués.

Al arribar a la classe, hi havia una música molt tranquila de fons, cosa que m’ha sorprès però a la vegada m’ha agradat, ja que és un recurs molt bo per realitzar l’activitat d’avui.

Per tal de portar a terme aquesta activitat amb llibertat i intentant recordar amb màxima precisió els detalls o sensacions d’aquell dia, l’Anna ens ha donat llibertat per marxar de classe si ens resultava més còmode per explicar aquesst dia.

Un cop acabat el redactat l’Anna els ha recollit tots i ens ha demanat per què creiem que els havia recollit. Nosaltres hem donat la nostre opinió i ha fet el que li hem dit, que era repartir-los desordenats i que cadascú, un cop hagués llegit el que li hagués tocat, digués de qui li semblava que era.

Per una banda, crec que és molt important el fet que la professora ens dongui la llibertat de decidir com volem treballar amb el que ens ha demanat, ja que d’aquesta manera penso que poden sortir resultats molt més enriquidors, tenint en compte que no és una cosa imposada, sinó consensuada entre tots/es.

Per altra banda, crec que aquesta activitat ens ha estat molt útil, ja que, com a docents, hem de saber posar-nos a la pell dels diferents nens i tenir diversos recursos per tal de satisfer les necessitats de cadascun d’ells.

També ha servit per observar diferents sensacions i emocions de la resta de companyes. A més, m’han sorprès coses que deien les meves companyes que jo també havia viscut però no recordava; com ara el dia que venia un nen nou a la classe i la resta de nens estavem molt contents i encuriosits per conèixer aquest » nen/a nou/va»!.